Fotos de Vallgorguina a Sant Esteve del Coll

I per a que veieu que no exagera qui diu que aquell diumenge ens vam trobar de tot aqui va una mostra: un grapadet de fotos.  

 

Una cursa d´obstacles o com anar de Vallgorguina a Sant Esteve del Coll

Inaugurem un nou any al club, el Cecd10 està organitzant sortides a tort i a dret cada dia més ambicioses. 

Mentre esperem la crònica de la primera caminada, de preparació per la Cardedeu – Montserrat, programada pel dia 1 de maig us presentem una petita crònica d´una matinal assequible.

Assequible he dit? Bé, sí, assequible, que no fàcil, o com a mínim, no fàcil en les condicions en que estava el bosc aquest diumenge després de la nevada de dilluns. Tampoc complicat però si un pèl  complexe.

Aviam, comencem pel principi.

- Ostres quin fred!

- I qui ens manaria organitzar una sortida tan de matí amb aquest fred!!!

Diumenge, dia 14 de març, 8:00 AM. Puntuals i precisos el grupet ,format per Pere, Angels, Ricart , Judith i el Mike , sortim de camí cap a Sant Celoni amb un cotxe,  deixant-ne un altre al c/ Sant Agusti del barri de Sant Josep de Llinars.

El nostre camí comença a l´entrada,  al Parc del Corredor per la carretera de Vallgorguina .Són les 8:20 del matí i la idea es seguir el GR-92 fins la parròquia de Sant Esteve del Coll. En total s´han comptat prop de 25 kms. Fa força fred però la pujadeta es fa notar i anem entrant  en calor. I ben aviat comencem a trepitjar neu. Sembla mentida la quantitat de neu que hi trobem i qui escriu això no és gens partidària dels esports aquàtics.

- Neu i en pujada! La mare que us ...

La nostra ruta passa pel dolmen de Pedra Gentil, per l´ermita de Santa Helena i pel santuari del Corredor on fem una paradeta per esmorzar. Déu n´hi dó la d´arbres caiguts que ens hem trobat! La destrossa  produïda per la neu ha obligat a tallar la pista del parc a partir del santuari fins Vallgorguina, és a dir,  per on hem vingut. 

Curiosament,  això no ha evitat que ens trobessim una moto i algun ciclista que transportaria,  alegrement,  la bici en algun tram. No és un bon dia per anar amb bici per aquí però el paissatge és maco i s´entén.

Turismes plens de turistes primerencs, algun que altre conductor de quad mal educat i força motoristes són la fauna que podem trobar al santuari un diumenge a les 10:20 AM. Marxem de seguida i reemprenem el camí evitant la pista.

A partir d´aquest moment començarem a trobar-nos més i més obstacles i seguim trepitjant neu i, en algun moment, un fang extremadament relliscós. 

- Comte que rellisca.... zip... gairebé caic.

- Que no dona, que no...

En un punt del camí , la caiguda de pins, alzines i algun que altre tipus d´arbre,  és tan brutal que la traça del camí s´ha perdut i hem de caminar sobre les branques.  

Trampejant  , saltant arbres caiguts i marges, acabem a Can Guinart,  al Santuari del Far,  on ens aturem a fer una beguda ja força acalorats. Can Guinart està molt ben situat i ens decidim a marxar abans, no ens faci mandra i ens quedem a fer un mos.

Seguim un bon tros per la pista i després ben arran(els viatgers dels cotxes ens miren com si fóssim  extraterrestres). Què passa, que no han vist caminar mai ningú? 

El dia ens acompanya ,  el sol comença a estar ben alt i a escalfar bé l´ambient, ha quedat enrera el fred de primera hora i el camí i la companyia és agradable. Riallers i contents enfilem camí cap a Can Bordoi on abandonarem la pista i els vehicles.. .De fet,  ni bicis ens trobarem a partir de Can Bordoi, la qual cosa,  donat l´estat del bosc, tampoc és tan estranya. Els camins i corriols estàn devastats i arribem a la Torre del Moro amb força esgarrapades de saltar o de passar per sota  pins i alzines caigudes. La Torre del Moro està ben sola i és ben estrany un diumenge al mati,  però en la baixada ens adonem de la raó. Els corriols són indistingibles del bosc i quan sortim rera el mur del cementiri de la Parròquia de Sant Esteve del Coll,  estem farts de tants obstacles però satisfets d´haver arribat fins allà.

Acabem la nostra sortida deixant el gos a casa i anant al restaurant del Mogent a fer una cervesa ben merescuda. 

- Ahhh, ben fresqueta! Ha estat bé la sortideta. 

- Llàstima dels arbres i branques caiguts, pensava que no en sortíem,  de la Torre del Moro.

- Com no netegin el bosc ja veuràs a l´estiu, tot ressec.

- És que ha estat pitjor que quan les ventades de l´any pasat

- I voleu dir que no és que els arbres estaven malmesos, precisament, per les ventades?

Queda la pregunta a l´aire. Esperem que propietaris de boscos i administracions refacin els trams del GR perduts i netegin el bosc de cara a l´estiu. 

Amb aquesta esperança ens separem fins la propera. O fins la reunió del dia 25 a Vil.la Paquita.