lunes, 7 de junio de 2010

Curs de barrancs, juliol a Cardedeu


El Centre Excursionista de Cardedeu organitza:
Curs d’Iniciació al Descens de Barrancs
Del 7 al 18 de Juliol del 2010

PROGRAMA
Matèries a impartir i els seus objectius terminals
Dotar a l’alumne d’uns coneixements i unes capacitats que li permetin realitzar amb seguretat,
descensos de baixa dificultat, però amb suficient autonòmia i coneixement de les maniobres a
realitzar. Sempre donant importància al medi on fem l’activitat i respecte d’aquest.

Organització
El curs consta de tres sessions teòriques i quatre sessions pràctiques.
Teòriques: els dies 7, 10 i 17 de juliol. La teòrica del dia 7 de Juliol serà a les instal·lacions cedides
per l’Ajuntament de Cardedeu.
Pràctiques: cap de setmana 10 i 11 de Juliol, i cap de setmana 17 i 18 de Juliol.
L’organització aportarà el material comunitari necessari per la realització de l’activitat com són: Les cordes per a la progressió de l’activitat i material necessari per a l’equipació en cas de necessitat.

Inscripcions
Les places estan limitades a 12 participants.
El Curs no es durà a terme si no s’aconsegueixen un mínim de 8 participants.
Caldrà estar en possessió de la Llicència Federativa 2010 o contractar una assegurança provisional.

Direcció del Curs
Sergi Lugo Bascuñana -Instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i membre ECAM

Matrícula
L’import del curs és de 120 €. (els socis del C.E.Cardedeu i membres del GEAMM gaudiran d’un 10% de descompte). Els desplaçaments i pernoctacions no estan inclosos. El pagament es realitzarà mitjançant una transferència al número de compte La Caixa de Pensions: 2100-2863-67-0110224653, deixant el “nom i cognoms” i el concepte “Curs Barrancs”. L’ordre de recepció de les transferències serà l’utilitzat per a l’adjudicació de les places.
També es pot formalitzar la matrícula a la Secretaria del Centre Excursionista Cardadeu , o al correu electrònic cecd10@gmail.com. En tots dos casos cal enviar un mail a cursbarrancs@gmail.com amb les vostres dades personals: nom, cognoms, i telèfon mòbil. La inscripció es tancarà el dia 6 de juliol del 2010.

Programa
- Material: coneixement avançat del material bàsic per al descens de barrancs.
- Equip: coneixement de l’equip per a la pràctica de descens de barrancs (Casc, Saca, Botes,
Neopré, Guants, Escarpins, vestimenta).
- Progressió per desnivells horitzontals i verticals amb ajuda i sense de corda
- Coneixement de la tècnica de ràpel, posicionar el cos correctament. Saber les diferents maneres
de progressa en un ràpel.
- Coneixement de les tècniques de progressió sense corda amb aigua (desgrimpades, tobogans,
salts, etc...).
- Coneixement del medi: coneixement del terreny i valoració dels riscos. Ser respectuosos amb el
medi.

Llistat de material
Neopré (dues peces), escarpins, guants, calçat de barrancs o botes de muntanya, talabard (de
barrancs o espeleologia), Casc (homologat per a l’activitat), 2 mosquetons de seguretat manuals, 1 mosquetó de seguretat HMS, bagues d’ancoratge homologades, , rapelador tipus vuit.
Material opcional : Cordes semi-estàtiques per a la progressió de l’activitat, bidó estanc, saca.

El curs inclou
Monitors i instructors titulats per l'Escola Catalana d'Alta Muntanya (ECAM), dossier Basic i diploma del curs.

Altres
El director del Curs es reserva el dret d'excloure del curs a qualsevol alumne que demostri
desinterès, manca de capacitat o incompleixi les normes.
Així mateix es reserva el dret de modificar el programa, si les condicions climatològiques ho
aconsellen.
És necessari informar al Director del Curs o els seus ajudants de les incapacitats que els participants tinguin abans de realitzar l’activitat, ja siguin físiques o psíquiques i de caràcter permanent o temporal. Dels medica-ments o tractaments que estiguin seguint i de la possible necessitat dels mateixos duran el curs.

Requisits mínims.
Saber nedar i un mínim de condició física.

Amb la col·laboració de :
AJUNTAMENT DE CARDEDEU

lunes, 3 de mayo de 2010

Iª Cardedeu - Montserrat: O millor dit la "Cardadets-Montserrat"

Dissabte 1 de Maig. 9pm.

Hi ha vegades que algú te una bona idea. Un cop realitzada y ja amb el cos refredat, et sents satisfet i penses evolucionar cap a idees que van encara mes lluny... Ara, per exemple, estic desenvolupant la telekinesia per fer que el WC vingui cap a mi. Serà mes fàcil que vingui ell, que aixecar-me i anar-hi des del pc on estic escrivint això.

Però anem a la excursió...

Divendres 30 d'abril, 10pm. Plaça de Sant Corneli. Cardedeu. Dia insigne, avui el Cecd10 se'n va de marxa. Caminarem els 65kms que uneixen Cardedeu amb Montserrat. No per cap motiu concret, si no pel plaer de fer-ho amb companys i gaudir del plaer de caminar. En aquest aspecte direm que ha estat un èxit, ha estat un "orgasme caminaril".

Però retornem als futur paralítics membres del Cecd10 i Corregaires. Ens hem trobat la Dolors, Miquel, Pep, Anna, Leo, Jordi, l'altre Jordi, José, Amadeu, Josep, Xavier i Ricard a Sant Corneli. Junt amb altres membres que ens han vingut a acomiadar. Poc sabem el que ens espera, però a les 10:10pm encenem les frontals i donem el primer pas: Montserrat ara arribem!


El camí comença fenomenal, tot es riure i xerrar sense problemes, amb aquella decisió ja característica del Cecd10. Com sempre hem demostrat som els mes abnegats i resolutius muntanyers fins que arribem a una cruïlla... Repetiu la següent escena varis cops:

- Aquesta cruïlla a la dreta!
- Mmmmm... N’estàs segur?
- I tant.
- No se, no se si enfiar-me'n. Però, apa som-hi -.Diem començant a enfilar cap a la dreta.
- Eeeeep nois que es cap a l'esquerra -.Comenta algú mes atinat.
- Si es que ja esta bé! Sempre igual! La mare que us va...

La marxa es lenta, un xic menys de 5km/h. Els primers objectius van caient sense problemes. Marata, Les Franqueses, Canovelles... Les forces van be i el cel es va obrint deixant pas a una esplèndida lluna que ens acompanya. La primera aturada arriba a 2am, on sentadets a la vorera d'una urbanització fem un mos.

I som-hi, a continuar. A mida que van passant les hores de matinada, l'ambient va caient. Del riure i pas decidit hem canviat als badalls i arrossegament de peus. El grup s'anava adormint. Ha estat potser el moment mes difícil i on mes ha perillat la marxa, de les 4,30am fins a les 6am. Els quilometres anaven caient, però el cervell anava mes embotit que mai. L’ànim estava per terra. Ja no miràvem l'ara impossible Montserrat com a objectiu, simplement era arribar a Sant Feliu del Racó. On ens esperaven els companys de la "mitja" i l'autocar que representaria una aturada. Ningú tenia gaire clar continuar en aquestes condicions. Mes aviat era arribar i ja decidiríem allà un cop sortís el sol.


6,15am Sant Feliu del Racó. I hem arribat. I allà estaven l'Angels, Pere, Judith i l'altre Pere. Que potser no eren conscients del que han representat per nosaltres. Veure gent amb ànims d'ajudar, bromes i ganes de xerrar ens ha salvat. Hem fet un canvi de mitjons, curat algunes nafres, begut, menjat i reomplert les cantimplores. I l'estat d’ànim a començat a pujar gràcies als nous companys i el sol que començava a despuntar. Agrair també al xofer de l'autocar, en Tomás que s'ha quedat fins que el grup ha decidit marxar per si de cas hi havia algun problema.

6,45am, segona sortida. Sant Feliu del Racó: Montserrat ara arribem! Però primer s'han de pujar quatre trams d'escales. Aquesta vegada no ha estat com l'anterior que les vam pujar volant. Era mes aviat un arrossegament de músculs freds i ayayais. Però com som el Cecd10, una misèria com aquesta no ens aturarà. El grup anava unit, amb una marxa lenta, però unit.


Coll de Grua i cap a Matadepera. I el recoi de baixada fins a la riera... per tornar a pujar, fins al Collet del Queixal. On pensàvem aturar-nos a la casa Nova de l'Obac per esmorzar. Però a vegades la natura es sabia, tot just baixant del collet se'ns ha posat a ploure fent un campi qui pugi de 300 metres. I cap a dins del la casa Nova on hi ha un bar, ple de ciclistes que esmorzaven davant llesques de pa amb botifarra...

- Ai la mare! -.Comenta un dels nostres que arriba dels primers.
- Jo d’aquí no hem bellugo -.Diu l'altre mirant com plou a fora.
- Sip... jo tampoc -.Contesta el primer... Però mirant les botifarres.
- Taula per 16?
- D'aquesta no hem sortim... Però... Si, si... Per 16!

I com que ens han donat permís per menjar el que portàvem si demanàvem alguna cosa. Cap allà que hem anat. Sentats a una taula han anat caient cocacoles, cerveses, cafès i plats de llesques de pa amb bull i fuet que els mes agosarats han demanat. Per un moment hem oblidat la marxa. Hem solucionat un parell de problemes amb antiinflamatoris i revifat l’ànim de manera a vegades sorprenent...

- Un carajillu -.Encarrega un expedicionari. - Però només amb unes gotetes de licor, si us plau.
- Eins?... -. Mirem la resta sorpresos.
- Ahhh doncs jo un altre... però posam-hi la resta de gotes que no vol ell.
- Serà possible...

Així doncs no us sorprengueu, que un cop a fora del bar. Ja sense pluja i obrint-se el cel per donar pas al solet, han passat dels moments mes divertits de tota la sortida entre acudits i bromes fins a Vacarisses. Tot coincidint amb els primers de la Parets-Montserrat hem quedo amb el perquè no es poden veure els de Mollet i Granollers.

La baixada era llarga fins a Vacarisses on ens hem aturat als columpius. No perque hi hagués una font... no, no. Vam parar perque hi havia columpius.


I d'allà seguir baixant, una mica mes de pujada i l'ultima baixada. On ja notavem que de tant baixadeta dels nassos teniem els peuets escaldufats, però el Cecd10 sempre te recursos per tot.

Que costa baixar?
Que et fa mal una cama?

Doncs tenim remei per tot. Tot ha estat posar una melodia de movil a tota potencia, que el grup s'ha anat estirant per baixar depressa fins a Monistrol. Mes per vergonya que per ganes d'arribar a Montserrat aviat. Aquesta ens la pagaràs un dia d'aquests! Sabem qui ets i on vius... Mira que posar això!:



Un cop tirat per terra tot l'orgull del club amb aquest acte vil i traicioner, ja érem a Monistrol. Tocava l'ultima pujada. Reconeguem que el Cecd10 quan s'hi posa, encara que estigui "tocat" s'hi posa de veritat. Si a la anterior sortida on només vam fer la meitat, es va fer la pujada amb una mitjana d'1h 40' Aquesta vegada ha baixat a 1h 10' Sorprenent! Y mes, si ens atenem a que portàvem 35km mes a les cames.

3,30pm Montserrat. Un cop a dalt, felicitacions i abraçades. Sobretot per un dels nostres. Ens hem de treure el barret davant la seva voluntat. A Sant Feliu del Racó ja anava "tocat" i treient forces de qui sap on, ha continuat sense defallir. Enhorabona, ens has donat una grandiosa lliçó.


Una cervesa, ben guanyada. Visites a l'abadia, compra de mató i cap a casa a refredar músculs i veure en quin estat ens trobem demà diumenge. Tot un dia sencer per practicar la telekinesia...

jueves, 22 de abril de 2010

1a Olla de Vallfornès

7am. Plaça de Sant Corneli. Cinc membres del il·lustre Cecd10 han decidit llevar-se a aquestes intempestives hores, aquelles on el despertador surt volant per la finestra, per anar a fer l'olla de Vallfornès. Com que ahir va fer un dia de sol i calor, avui serà esplèndid augurem.

Trobats l'Àngels, en Pere, en Xavier, Judith i Ricard. Ens hem mirat. Un cop fet això, ens hem tornat a mirar. Un portava l’últim model de Goretex, l'altre una jaqueta de Windstoper i dos portaven pantalons curts. Com sempre, a manca d’insígnia que digui qui som, sempre hi ha mirar-nos. Això, mai no ho canviarem.

Havíem de sortir del aparcament de Vallfornès. Però com a bons membres del Cecd10, hem acabat sortint del pont de Muntanya i enviant l'horari al punt mes profund del pantà. Cap amunt, que això si que ho sabem fer.

I tot arribant a Sant Salvador, ens aixopluguem a la mateixa ermita, mirant-nos el cel que deixa caure la pluja. "Xirimiri" que diuen, "Calabobos" els altres. Es aquella pluja que et fa posar a recer quan comença. Desprès penses que no et mullaràs tant y surts... Finalment acabes amb una galipandria. Però no ha durat gaire, tot s'ha de dir.

Així, que ja decidit que no plou tant. I que escamparà. Continuem per Can Cuch tot enfilant el Coll de Palestrins i Sui.

Tic, tic, tic... es sent un sorollet de fons al cim del Sui.
- Quin ventet mes fred, no? -Comenta un dels nostres.
- Si. -Diu un altre que només porta un chubasquero sobre la samarreta.
Tic, tic, tic... es segueix sentint.
- Tic, tic, tic...? Que es aquest soroll?
- Mmmmmmm... Dec sssser jo que hem rererepiquennn les dddents. -Respon l'afectat ja tornant-se de color blau.

Així que marxem ràpid d’aquí, tot buscant la pista que ens portarà a les Carenes d'en Bosc. I una mica de protecció del ventet.

- Però... Ai la mare! Que fas?
- Jo? Doncs provar-me unes sandàlies que he comprat... ves. Tenen pinta de còmodes.
Tic, tic, tic... es torna a sentir com a soroll de fons.

I còmodes ho devien ser si han passat aquesta prova. Així que cap a la Carena d'en Bosc va el Cecd10. Dos Goretex, dos pantalons curts, sandàlies i un tic, tic, tic.... caminen sense parar. A vegades crec que quan ens veuen caminar, no ens tornen el "Bon dia" perquè estan en estat de shock. I per mostra la conversa amb un grup que ens hem trobat:

- Hola, Bon dia. -Diem contents perquè anem de baixada.
- Bon dia. -Ens responen amb l'alegria de qui va pujant. I afegeixen-. Aneu amb compte que al final esta una mica desfet.
- ¿eins?
- Que haurà volgut dir? -Anem rumiant tot el camí-. Hi haurà trossos difícils?

O siguem realistes, un cop fet el tros "desfet" que ens avisaven i que no era mes que una minúscula tartera amb dos pedretes. El que ha passat es que ens han mirat i ha pensat el que qualsevol diria si veu dos Goretex, dos pantalons curts, sandàlies i un tic, tic, tic... I com que l'imatge externa no mostra els aguerrits muntanyencs que som al Cecd10, passa el que passa.

Ja continuant per la carena hem anat seguint el corriol que la corona. A recer del ventet ja tot es veu millor. Caminant mandrosament, sense preses i amb alguna que altre aturada per veure el paisatge i menjar. Fins al Mojò.

- Puja molt? -Diu un.
- Res, 5 minuts i no gaire pendent. -Obté com a resposta.
- Espera que poso el cronòmetre.
- Però, però... Ja esta be! Sou una colla de desconfiats!
- Veus, veus... fiat tu dels 5 minuts!
- La mare que us va... Be, potser son 7!

I finalment Roca Centella. Des d'on es pot contemplar tota la volta que hem donat. Un mos i cap avall, que hem de perdre alçada. Corriols, pistes i els genolls una mica carregats de tant baixar fins al pont de Muntanya. En total 7 hores i 30 minuts. A ritme tranquil i amb parades. No hem fet la volta complerta cap el Turó del Samon, que ho hauria allargat 1 hora mes. Però ha estat una bonica sortida per repetir.

lunes, 29 de marzo de 2010

Fotos de Vallgorguina a Sant Esteve del Coll

I per a que veieu que no exagera qui diu que aquell diumenge ens vam trobar de tot aqui va una mostra: un grapadet de fotos.  


 

Una cursa d´obstacles o com anar de Vallgorguina a Sant Esteve del Coll

Inaugurem un nou any al club, el Cecd10 està organitzant sortides a tort i a dret cada dia més ambicioses. 

Mentre esperem la crònica de la primera caminada, de preparació per la Cardedeu – Montserrat, programada pel dia 1 de maig us presentem una petita crònica d´una matinal assequible.

Assequible he dit? Bé, sí, assequible, que no fàcil, o com a mínim, no fàcil en les condicions en que estava el bosc aquest diumenge després de la nevada de dilluns. Tampoc complicat però si un pèl  complexe.

Aviam, comencem pel principi.

- Ostres quin fred!

- I qui ens manaria organitzar una sortida tan de matí amb aquest fred!!!

Diumenge, dia 14 de març, 8:00 AM. Puntuals i precisos el grupet ,format per Pere, Angels, Ricart , Judith i el Mike , sortim de camí cap a Sant Celoni amb un cotxe,  deixant-ne un altre al c/ Sant Agusti del barri de Sant Josep de Llinars.

El nostre camí comença a l´entrada,  al Parc del Corredor per la carretera de Vallgorguina .Són les 8:20 del matí i la idea es seguir el GR-92 fins la parròquia de Sant Esteve del Coll. En total s´han comptat prop de 25 kms. Fa força fred però la pujadeta es fa notar i anem entrant  en calor. I ben aviat comencem a trepitjar neu. Sembla mentida la quantitat de neu que hi trobem i qui escriu això no és gens partidària dels esports aquàtics.

- Neu i en pujada! La mare que us ...

La nostra ruta passa pel dolmen de Pedra Gentil, per l´ermita de Santa Helena i pel santuari del Corredor on fem una paradeta per esmorzar. Déu n´hi dó la d´arbres caiguts que ens hem trobat! La destrossa  produïda per la neu ha obligat a tallar la pista del parc a partir del santuari fins Vallgorguina, és a dir,  per on hem vingut. 

Curiosament,  això no ha evitat que ens trobessim una moto i algun ciclista que transportaria,  alegrement,  la bici en algun tram. No és un bon dia per anar amb bici per aquí però el paissatge és maco i s´entén.

Turismes plens de turistes primerencs, algun que altre conductor de quad mal educat i força motoristes són la fauna que podem trobar al santuari un diumenge a les 10:20 AM. Marxem de seguida i reemprenem el camí evitant la pista.

A partir d´aquest moment començarem a trobar-nos més i més obstacles i seguim trepitjant neu i, en algun moment, un fang extremadament relliscós. 

- Comte que rellisca.... zip... gairebé caic.

- Que no dona, que no...

En un punt del camí , la caiguda de pins, alzines i algun que altre tipus d´arbre,  és tan brutal que la traça del camí s´ha perdut i hem de caminar sobre les branques.  

Trampejant  , saltant arbres caiguts i marges, acabem a Can Guinart,  al Santuari del Far,  on ens aturem a fer una beguda ja força acalorats. Can Guinart està molt ben situat i ens decidim a marxar abans, no ens faci mandra i ens quedem a fer un mos.

Seguim un bon tros per la pista i després ben arran(els viatgers dels cotxes ens miren com si fóssim  extraterrestres). Què passa, que no han vist caminar mai ningú? 

El dia ens acompanya ,  el sol comença a estar ben alt i a escalfar bé l´ambient, ha quedat enrera el fred de primera hora i el camí i la companyia és agradable. Riallers i contents enfilem camí cap a Can Bordoi on abandonarem la pista i els vehicles.. .De fet,  ni bicis ens trobarem a partir de Can Bordoi, la qual cosa,  donat l´estat del bosc, tampoc és tan estranya. Els camins i corriols estàn devastats i arribem a la Torre del Moro amb força esgarrapades de saltar o de passar per sota  pins i alzines caigudes. La Torre del Moro està ben sola i és ben estrany un diumenge al mati,  però en la baixada ens adonem de la raó. Els corriols són indistingibles del bosc i quan sortim rera el mur del cementiri de la Parròquia de Sant Esteve del Coll,  estem farts de tants obstacles però satisfets d´haver arribat fins allà.

Acabem la nostra sortida deixant el gos a casa i anant al restaurant del Mogent a fer una cervesa ben merescuda. 

- Ahhh, ben fresqueta! Ha estat bé la sortideta. 

- Llàstima dels arbres i branques caiguts, pensava que no en sortíem,  de la Torre del Moro.

- Com no netegin el bosc ja veuràs a l´estiu, tot ressec.

- És que ha estat pitjor que quan les ventades de l´any pasat

- I voleu dir que no és que els arbres estaven malmesos, precisament, per les ventades?

Queda la pregunta a l´aire. Esperem que propietaris de boscos i administracions refacin els trams del GR perduts i netegin el bosc de cara a l´estiu. 

Amb aquesta esperança ens separem fins la propera. O fins la reunió del dia 25 a Vil.la Paquita.

viernes, 11 de diciembre de 2009

Llicències federatives 2010 i projeccció pel·lícula guanyadora 2004. Festival internacional de Torelló


Us adjuntem el cartell per informar-vos sobre la projecció del dimarts 15/12 a les 20.30h al Centre cultural.

A partir de les 19.45h estarem al Centre Cultural per recollir els diners i les dades per tramitar les llicencies federatives.

Aquest any no hi ha el import de habilització de la FEDME sumat així que enrecordeu-vos de sumar-ho.
Si teniu dubtes de la modalitat que més us interessa http://www.feec.org/Llicencies/llicencies.php?opcio=modalitat

Així que fins dimarts.

Centre Excursionista Cardedeu





miércoles, 27 de mayo de 2009

Proposta de nou Sostre Comarcal: PALLARS JUSSÀ.

Proposta de nou Sostre Comarcal: PALLARS JUSSÀ.

Pic de Peguera (2942m) Dies: 27 i 28 de juny.

Cim de gairebé 3000 metres i sense excessives dificultats tret d'un desnivell considerable i unes quantes hores de marxa. És probable que hi pugui haver encara una mica de neu per aquelles dates, però no crec que sigui res que pugui impedir l'excursió.

Havia pensat de sortir el dissabte de bon matí i anar a dormir al refugi de la Colomina. L'endemà diumenge fer el cim i retornar cap a casa.

Aquesta és la proposta. Els que hi estigueu interessats digueu-hi la vostra. Ara bé seria important saber aviat qui s'hi apunta per tal de poder reservar places en el refugi, ja que suposo que de seguida s'omple, sempre però queda el recurs de la tenda. El cap de setmana faré la reserva, així doncs ja me n'anireu confirmant la vostra participació. És un cim maco, dins el Parc Natural d'Aigües Tortes-Sant Maurici, envoltat de llacs i cims força alts que bé es mereix aquesta tirada.