1a Olla de Vallfornès

7am. Plaça de Sant Corneli. Cinc membres del il·lustre Cecd10 han decidit llevar-se a aquestes intempestives hores, aquelles on el despertador surt volant per la finestra, per anar a fer l'olla de Vallfornès. Com que ahir va fer un dia de sol i calor, avui serà esplèndid augurem.

Trobats l'Àngels, en Pere, en Xavier, Judith i Ricard. Ens hem mirat. Un cop fet això, ens hem tornat a mirar. Un portava l’últim model de Goretex, l'altre una jaqueta de Windstoper i dos portaven pantalons curts. Com sempre, a manca d’insígnia que digui qui som, sempre hi ha mirar-nos. Això, mai no ho canviarem.

Havíem de sortir del aparcament de Vallfornès. Però com a bons membres del Cecd10, hem acabat sortint del pont de Muntanya i enviant l'horari al punt mes profund del pantà. Cap amunt, que això si que ho sabem fer.

I tot arribant a Sant Salvador, ens aixopluguem a la mateixa ermita, mirant-nos el cel que deixa caure la pluja. "Xirimiri" que diuen, "Calabobos" els altres. Es aquella pluja que et fa posar a recer quan comença. Desprès penses que no et mullaràs tant y surts... Finalment acabes amb una galipandria. Però no ha durat gaire, tot s'ha de dir.

Així, que ja decidit que no plou tant. I que escamparà. Continuem per Can Cuch tot enfilant el Coll de Palestrins i Sui.

Tic, tic, tic... es sent un sorollet de fons al cim del Sui.
- Quin ventet mes fred, no? -Comenta un dels nostres.
- Si. -Diu un altre que només porta un chubasquero sobre la samarreta.
Tic, tic, tic... es segueix sentint.
- Tic, tic, tic...? Que es aquest soroll?
- Mmmmmmm... Dec sssser jo que hem rererepiquennn les dddents. -Respon l'afectat ja tornant-se de color blau.

Així que marxem ràpid d’aquí, tot buscant la pista que ens portarà a les Carenes d'en Bosc. I una mica de protecció del ventet.

- Però... Ai la mare! Que fas?
- Jo? Doncs provar-me unes sandàlies que he comprat... ves. Tenen pinta de còmodes.
Tic, tic, tic... es torna a sentir com a soroll de fons.

I còmodes ho devien ser si han passat aquesta prova. Així que cap a la Carena d'en Bosc va el Cecd10. Dos Goretex, dos pantalons curts, sandàlies i un tic, tic, tic.... caminen sense parar. A vegades crec que quan ens veuen caminar, no ens tornen el "Bon dia" perquè estan en estat de shock. I per mostra la conversa amb un grup que ens hem trobat:

- Hola, Bon dia. -Diem contents perquè anem de baixada.
- Bon dia. -Ens responen amb l'alegria de qui va pujant. I afegeixen-. Aneu amb compte que al final esta una mica desfet.
- ¿eins?
- Que haurà volgut dir? -Anem rumiant tot el camí-. Hi haurà trossos difícils?

O siguem realistes, un cop fet el tros "desfet" que ens avisaven i que no era mes que una minúscula tartera amb dos pedretes. El que ha passat es que ens han mirat i ha pensat el que qualsevol diria si veu dos Goretex, dos pantalons curts, sandàlies i un tic, tic, tic... I com que l'imatge externa no mostra els aguerrits muntanyencs que som al Cecd10, passa el que passa.

Ja continuant per la carena hem anat seguint el corriol que la corona. A recer del ventet ja tot es veu millor. Caminant mandrosament, sense preses i amb alguna que altre aturada per veure el paisatge i menjar. Fins al Mojò.

- Puja molt? -Diu un.
- Res, 5 minuts i no gaire pendent. -Obté com a resposta.
- Espera que poso el cronòmetre.
- Però, però... Ja esta be! Sou una colla de desconfiats!
- Veus, veus... fiat tu dels 5 minuts!
- La mare que us va... Be, potser son 7!

I finalment Roca Centella. Des d'on es pot contemplar tota la volta que hem donat. Un mos i cap avall, que hem de perdre alçada. Corriols, pistes i els genolls una mica carregats de tant baixar fins al pont de Muntanya. En total 7 hores i 30 minuts. A ritme tranquil i amb parades. No hem fet la volta complerta cap el Turó del Samon, que ho hauria allargat 1 hora mes. Però ha estat una bonica sortida per repetir.

Fotos de Vallgorguina a Sant Esteve del Coll

I per a que veieu que no exagera qui diu que aquell diumenge ens vam trobar de tot aqui va una mostra: un grapadet de fotos.  

 

Una cursa d´obstacles o com anar de Vallgorguina a Sant Esteve del Coll

Inaugurem un nou any al club, el Cecd10 està organitzant sortides a tort i a dret cada dia més ambicioses. 

Mentre esperem la crònica de la primera caminada, de preparació per la Cardedeu – Montserrat, programada pel dia 1 de maig us presentem una petita crònica d´una matinal assequible.

Assequible he dit? Bé, sí, assequible, que no fàcil, o com a mínim, no fàcil en les condicions en que estava el bosc aquest diumenge després de la nevada de dilluns. Tampoc complicat però si un pèl  complexe.

Aviam, comencem pel principi.

- Ostres quin fred!

- I qui ens manaria organitzar una sortida tan de matí amb aquest fred!!!

Diumenge, dia 14 de març, 8:00 AM. Puntuals i precisos el grupet ,format per Pere, Angels, Ricart , Judith i el Mike , sortim de camí cap a Sant Celoni amb un cotxe,  deixant-ne un altre al c/ Sant Agusti del barri de Sant Josep de Llinars.

El nostre camí comença a l´entrada,  al Parc del Corredor per la carretera de Vallgorguina .Són les 8:20 del matí i la idea es seguir el GR-92 fins la parròquia de Sant Esteve del Coll. En total s´han comptat prop de 25 kms. Fa força fred però la pujadeta es fa notar i anem entrant  en calor. I ben aviat comencem a trepitjar neu. Sembla mentida la quantitat de neu que hi trobem i qui escriu això no és gens partidària dels esports aquàtics.

- Neu i en pujada! La mare que us ...

La nostra ruta passa pel dolmen de Pedra Gentil, per l´ermita de Santa Helena i pel santuari del Corredor on fem una paradeta per esmorzar. Déu n´hi dó la d´arbres caiguts que ens hem trobat! La destrossa  produïda per la neu ha obligat a tallar la pista del parc a partir del santuari fins Vallgorguina, és a dir,  per on hem vingut. 

Curiosament,  això no ha evitat que ens trobessim una moto i algun ciclista que transportaria,  alegrement,  la bici en algun tram. No és un bon dia per anar amb bici per aquí però el paissatge és maco i s´entén.

Turismes plens de turistes primerencs, algun que altre conductor de quad mal educat i força motoristes són la fauna que podem trobar al santuari un diumenge a les 10:20 AM. Marxem de seguida i reemprenem el camí evitant la pista.

A partir d´aquest moment començarem a trobar-nos més i més obstacles i seguim trepitjant neu i, en algun moment, un fang extremadament relliscós. 

- Comte que rellisca.... zip... gairebé caic.

- Que no dona, que no...

En un punt del camí , la caiguda de pins, alzines i algun que altre tipus d´arbre,  és tan brutal que la traça del camí s´ha perdut i hem de caminar sobre les branques.  

Trampejant  , saltant arbres caiguts i marges, acabem a Can Guinart,  al Santuari del Far,  on ens aturem a fer una beguda ja força acalorats. Can Guinart està molt ben situat i ens decidim a marxar abans, no ens faci mandra i ens quedem a fer un mos.

Seguim un bon tros per la pista i després ben arran(els viatgers dels cotxes ens miren com si fóssim  extraterrestres). Què passa, que no han vist caminar mai ningú? 

El dia ens acompanya ,  el sol comença a estar ben alt i a escalfar bé l´ambient, ha quedat enrera el fred de primera hora i el camí i la companyia és agradable. Riallers i contents enfilem camí cap a Can Bordoi on abandonarem la pista i els vehicles.. .De fet,  ni bicis ens trobarem a partir de Can Bordoi, la qual cosa,  donat l´estat del bosc, tampoc és tan estranya. Els camins i corriols estàn devastats i arribem a la Torre del Moro amb força esgarrapades de saltar o de passar per sota  pins i alzines caigudes. La Torre del Moro està ben sola i és ben estrany un diumenge al mati,  però en la baixada ens adonem de la raó. Els corriols són indistingibles del bosc i quan sortim rera el mur del cementiri de la Parròquia de Sant Esteve del Coll,  estem farts de tants obstacles però satisfets d´haver arribat fins allà.

Acabem la nostra sortida deixant el gos a casa i anant al restaurant del Mogent a fer una cervesa ben merescuda. 

- Ahhh, ben fresqueta! Ha estat bé la sortideta. 

- Llàstima dels arbres i branques caiguts, pensava que no en sortíem,  de la Torre del Moro.

- Com no netegin el bosc ja veuràs a l´estiu, tot ressec.

- És que ha estat pitjor que quan les ventades de l´any pasat

- I voleu dir que no és que els arbres estaven malmesos, precisament, per les ventades?

Queda la pregunta a l´aire. Esperem que propietaris de boscos i administracions refacin els trams del GR perduts i netegin el bosc de cara a l´estiu. 

Amb aquesta esperança ens separem fins la propera. O fins la reunió del dia 25 a Vil.la Paquita.

Llicències federatives 2010 i projeccció pel·lícula guanyadora 2004. Festival internacional de Torelló

Us adjuntem el cartell per informar-vos sobre la projecció del dimarts 15/12 a les 20.30h al Centre cultural.

A partir de les 19.45h estarem al Centre Cultural per recollir els diners i les dades per tramitar les llicencies federatives.

http://www.feec.org/Info%20Oficial/sub14_sub17_2010.pdf

http://www.feec.org/Info%20Oficial/sub18_majors_2010.pdf

Aquest any no hi ha el import de habilització de la FEDME sumat així que enrecordeu-vos de sumar-ho.

Que vol dir habilitar per la FEDME http://www.feec.org/Llicencies/llicencies.php?opcio=habilitada

Si teniu dubtes de la modalitat que més us interessa http://www.feec.org/Llicencies/llicencies.php?opcio=modalitat

Així que fins dimarts.

Centre Excursionista Cardedeu

cecd10@gmail.com

Proposta de nou Sostre Comarcal: PALLARS JUSSÀ.

Proposta de nou Sostre Comarcal: PALLARS JUSSÀ.

Pic de Peguera (2942m) Dies: 27 i 28 de juny.

Cim de gairebé 3000 metres i sense excessives dificultats tret d'un desnivell considerable i unes quantes hores de marxa. És probable que hi pugui haver encara una mica de neu per aquelles dates, però no crec que sigui res que pugui impedir l'excursió.

Havia pensat de sortir el dissabte de bon matí i anar a dormir al refugi de la Colomina. L'endemà diumenge fer el cim i retornar cap a casa.

Aquesta és la proposta. Els que hi estigueu interessats digueu-hi la vostra. Ara bé seria important saber aviat qui s'hi apunta per tal de poder reservar places en el refugi, ja que suposo que de seguida s'omple, sempre però queda el recurs de la tenda. El cap de setmana faré la reserva, així doncs ja me n'anireu confirmant la vostra participació. És un cim maco, dins el Parc Natural d'Aigües Tortes-Sant Maurici, envoltat de llacs i cims força alts que bé es mereix aquesta tirada.