lunes, 3 de mayo de 2010

Iª Cardedeu - Montserrat: O millor dit la "Cardadets-Montserrat"

Dissabte 1 de Maig. 9pm.

Hi ha vegades que algú te una bona idea. Un cop realitzada y ja amb el cos refredat, et sents satisfet i penses evolucionar cap a idees que van encara mes lluny... Ara, per exemple, estic desenvolupant la telekinesia per fer que el WC vingui cap a mi. Serà mes fàcil que vingui ell, que aixecar-me i anar-hi des del pc on estic escrivint això.

Però anem a la excursió...

Divendres 30 d'abril, 10pm. Plaça de Sant Corneli. Cardedeu. Dia insigne, avui el Cecd10 se'n va de marxa. Caminarem els 65kms que uneixen Cardedeu amb Montserrat. No per cap motiu concret, si no pel plaer de fer-ho amb companys i gaudir del plaer de caminar. En aquest aspecte direm que ha estat un èxit, ha estat un "orgasme caminaril".

Però retornem als futur paralítics membres del Cecd10 i Corregaires. Ens hem trobat la Dolors, Miquel, Pep, Anna, Leo, Jordi, l'altre Jordi, José, Amadeu, Josep, Xavier i Ricard a Sant Corneli. Junt amb altres membres que ens han vingut a acomiadar. Poc sabem el que ens espera, però a les 10:10pm encenem les frontals i donem el primer pas: Montserrat ara arribem!


El camí comença fenomenal, tot es riure i xerrar sense problemes, amb aquella decisió ja característica del Cecd10. Com sempre hem demostrat som els mes abnegats i resolutius muntanyers fins que arribem a una cruïlla... Repetiu la següent escena varis cops:

- Aquesta cruïlla a la dreta!
- Mmmmm... N’estàs segur?
- I tant.
- No se, no se si enfiar-me'n. Però, apa som-hi -.Diem començant a enfilar cap a la dreta.
- Eeeeep nois que es cap a l'esquerra -.Comenta algú mes atinat.
- Si es que ja esta bé! Sempre igual! La mare que us va...

La marxa es lenta, un xic menys de 5km/h. Els primers objectius van caient sense problemes. Marata, Les Franqueses, Canovelles... Les forces van be i el cel es va obrint deixant pas a una esplèndida lluna que ens acompanya. La primera aturada arriba a 2am, on sentadets a la vorera d'una urbanització fem un mos.

I som-hi, a continuar. A mida que van passant les hores de matinada, l'ambient va caient. Del riure i pas decidit hem canviat als badalls i arrossegament de peus. El grup s'anava adormint. Ha estat potser el moment mes difícil i on mes ha perillat la marxa, de les 4,30am fins a les 6am. Els quilometres anaven caient, però el cervell anava mes embotit que mai. L’ànim estava per terra. Ja no miràvem l'ara impossible Montserrat com a objectiu, simplement era arribar a Sant Feliu del Racó. On ens esperaven els companys de la "mitja" i l'autocar que representaria una aturada. Ningú tenia gaire clar continuar en aquestes condicions. Mes aviat era arribar i ja decidiríem allà un cop sortís el sol.


6,15am Sant Feliu del Racó. I hem arribat. I allà estaven l'Angels, Pere, Judith i l'altre Pere. Que potser no eren conscients del que han representat per nosaltres. Veure gent amb ànims d'ajudar, bromes i ganes de xerrar ens ha salvat. Hem fet un canvi de mitjons, curat algunes nafres, begut, menjat i reomplert les cantimplores. I l'estat d’ànim a començat a pujar gràcies als nous companys i el sol que començava a despuntar. Agrair també al xofer de l'autocar, en Tomás que s'ha quedat fins que el grup ha decidit marxar per si de cas hi havia algun problema.

6,45am, segona sortida. Sant Feliu del Racó: Montserrat ara arribem! Però primer s'han de pujar quatre trams d'escales. Aquesta vegada no ha estat com l'anterior que les vam pujar volant. Era mes aviat un arrossegament de músculs freds i ayayais. Però com som el Cecd10, una misèria com aquesta no ens aturarà. El grup anava unit, amb una marxa lenta, però unit.


Coll de Grua i cap a Matadepera. I el recoi de baixada fins a la riera... per tornar a pujar, fins al Collet del Queixal. On pensàvem aturar-nos a la casa Nova de l'Obac per esmorzar. Però a vegades la natura es sabia, tot just baixant del collet se'ns ha posat a ploure fent un campi qui pugi de 300 metres. I cap a dins del la casa Nova on hi ha un bar, ple de ciclistes que esmorzaven davant llesques de pa amb botifarra...

- Ai la mare! -.Comenta un dels nostres que arriba dels primers.
- Jo d’aquí no hem bellugo -.Diu l'altre mirant com plou a fora.
- Sip... jo tampoc -.Contesta el primer... Però mirant les botifarres.
- Taula per 16?
- D'aquesta no hem sortim... Però... Si, si... Per 16!

I com que ens han donat permís per menjar el que portàvem si demanàvem alguna cosa. Cap allà que hem anat. Sentats a una taula han anat caient cocacoles, cerveses, cafès i plats de llesques de pa amb bull i fuet que els mes agosarats han demanat. Per un moment hem oblidat la marxa. Hem solucionat un parell de problemes amb antiinflamatoris i revifat l’ànim de manera a vegades sorprenent...

- Un carajillu -.Encarrega un expedicionari. - Però només amb unes gotetes de licor, si us plau.
- Eins?... -. Mirem la resta sorpresos.
- Ahhh doncs jo un altre... però posam-hi la resta de gotes que no vol ell.
- Serà possible...

Així doncs no us sorprengueu, que un cop a fora del bar. Ja sense pluja i obrint-se el cel per donar pas al solet, han passat dels moments mes divertits de tota la sortida entre acudits i bromes fins a Vacarisses. Tot coincidint amb els primers de la Parets-Montserrat hem quedo amb el perquè no es poden veure els de Mollet i Granollers.

La baixada era llarga fins a Vacarisses on ens hem aturat als columpius. No perque hi hagués una font... no, no. Vam parar perque hi havia columpius.


I d'allà seguir baixant, una mica mes de pujada i l'ultima baixada. On ja notavem que de tant baixadeta dels nassos teniem els peuets escaldufats, però el Cecd10 sempre te recursos per tot.

Que costa baixar?
Que et fa mal una cama?

Doncs tenim remei per tot. Tot ha estat posar una melodia de movil a tota potencia, que el grup s'ha anat estirant per baixar depressa fins a Monistrol. Mes per vergonya que per ganes d'arribar a Montserrat aviat. Aquesta ens la pagaràs un dia d'aquests! Sabem qui ets i on vius... Mira que posar això!:



Un cop tirat per terra tot l'orgull del club amb aquest acte vil i traicioner, ja érem a Monistrol. Tocava l'ultima pujada. Reconeguem que el Cecd10 quan s'hi posa, encara que estigui "tocat" s'hi posa de veritat. Si a la anterior sortida on només vam fer la meitat, es va fer la pujada amb una mitjana d'1h 40' Aquesta vegada ha baixat a 1h 10' Sorprenent! Y mes, si ens atenem a que portàvem 35km mes a les cames.

3,30pm Montserrat. Un cop a dalt, felicitacions i abraçades. Sobretot per un dels nostres. Ens hem de treure el barret davant la seva voluntat. A Sant Feliu del Racó ja anava "tocat" i treient forces de qui sap on, ha continuat sense defallir. Enhorabona, ens has donat una grandiosa lliçó.


Una cervesa, ben guanyada. Visites a l'abadia, compra de mató i cap a casa a refredar músculs i veure en quin estat ens trobem demà diumenge. Tot un dia sencer per practicar la telekinesia...

No hay comentarios:

Publicar un comentario